11 gen. LA IMPORTÀNCIA DE LES RELACIONS
Tornar, encara que siga a poc a poc
Ja fa un temps que no passe per ací, però no m’he oblidat d’este projecte, simplement he estat bastant atabalat estos darrers mesos. A final d’octubre vaig estar a Madrid a un concert de Non Servium. A la setmana següent al Pintorrock per a celebrar el meu aniversari. A l’altra dinar de quinta del 85 i aniversari sorpresa en el festi de croquetes de la Salera. I a l’altre aniversari del Belga… Bastant interacció social sobretot després d’un temps en què he estat bastant tancat a casa. No em queixe per això, cada moment ve com ve, però una cosa em queda clara, les relacions són importants.
Sentir-me part d’alguna cosa
I per què són importants les relacions? Bé, cadascú tindrà la seua resposta o el seu enfocament, però per a mi bàsicament em fan sentir viu, estimat, que forme part d’una comunitat. Les persones, com a animals mamífers, sempre hem viscut en comunitat. És el grup el que et manté viu. Entre totes cuidàvem de totes i no hi havia lloc per a l’individualisme.
El relat que ens separa
Individualisme, eixa cosa tan de moda en esta societat capitalista que ens ha tocat sobreviure. Este sistema que és conscient de la nostra força en comunitat i ens educa i ens aboca a tot el contrari. JO. JO. JO. Sols importa el JO. L’individu. La unicitat. Has de ser el millor en lo teu. Has de guanyar molts diners i ser el més ric. Has de triomfar en la vida i si no ho fas és culpa teua. No t’has esforçat prou. No has triat correctament. No has tingut sort en la vida. Dia rere dia. Mes rere mes. Any rere any. I va passant el temps i cada volta més aïllats en este vast oceà que coneixem com a societat.
Davant d’això sols hi ha sortida. Cal començar a crear o a recuperar eixos ponts que ajuntaven estes illes i que ens connectaven. Ponts també coneguts com a relacions.
Els ponts que habitem
I com els ponts a la vida real, trobem relacions de tota classe. Hi ha ponts antics construïts amb bases sòlides de pedra. Un pont que dura en el temps i encara que hui estiga poc transitat continua unint. Després trobem ponts poc estables i emocionants, però que saps que no duraran molt en peu i és millor saber eixir a temps abans que et porte darrere en la seua caiguda. I en acabant saps que hi ha ponts que amb un poc de “treball” i manteniment per part de les dos illes es convertiran en ponts segurs, ponts estables, ponts que connecten, ponts d’encontre.
Camina per ponts antics, reforça eixos ponts que valen la pena, crea nous ponts i abandona aquells que saps que no connecten amb cap lloc i no aporten res. Però sobretot camina’ls, transita’ls i troba’t en ells.
Recorda, ser feliç és un acte de rebel·lia!
Sigues indomable, sempre!
Sorry, the comment form is closed at this time.