Temps lliure

Arriba el cap de setmana, arriba l’estiu, arriben les vacances, el temps lliure… i tot el món pareix gaudir. Però jo no, o almenys no des de fa uns anys.

Els caps de setmana

Per a molta gent el cap de setmana és la gran recompensa després de la setmana de feina: quedar amb amics, passar temps amb la família, fer escapades, llevar-se tard o dedicar-se a les aficions. És eixe espai que recarrega piles abans de tornar a començar dilluns.

En canvi, per a mi últimament era tot el contrari. Quan arribava divendres, el que més desitjava era que tornara a ser dilluns. Trist, però real. Quan no tenia cap pla, cap missatge, cap excusa per eixir de casa… tot el cap de setmana es feia etern. Massa hores donant voltes al cap, una volta i una altra, fins a obsessionar-me amb el fet de sentir-me sol.

L’estiu

De menut l’estiu era una festa: futbol al carrer, piscines, bicicleta, riu, platja. De més major, concerts, Feslloch, Aplec dels Ports, festes de poble en poble. Ara, res de res.

Sí, podria fer coses a soles: anar al riu, a la platja, a concerts… però em pesa massa el que puguen pensar els altres, encara que segurament no pensen res. I això em bloqueja. Acabe quedant-me a casa, un dia, un altre, i així va passant la vida.

Vacances

Esta setmana he estat de vacances i al principi em queia el món damunt només d’imaginar dies sencers sense res a fer i amb la soledat com a companya. Però al final no ha estat tan malament.

He fet el que m’ha rotat en cada moment: he dedicat temps al blog, he estat trastejant amb un bot per a Telegram, un dia vaig pintar, un altre vaig planificar fotos als estels… i ho vaig portar prou bé.

Crec que el problema és que sovint ens autoimposem estàndards que no ens són naturals. Jo, per exemple, fins que no vaig tindre parella no viatjava enlloc. Amb ella vaig recórrer mitja península. Després de trencar, intentava obligar-me a fer viatges a soles. El darrer va ser a Mallorca i, sí, va estar bé… però no em va omplir. Enguany em tornava a plantejar un viatge i al final he pensat: per a què forçar-ho?

Quedar-me a casa no significa aïllar-me en la meua bombolla d’autodestrucció. Significa que puc buscar experiències noves a prop. L’altre dia, per exemple, vaig provar l’escalada en un rocòdrom a Castelló per primera volta. Vaig eixir encantat.

Al final, el temps lliure no és l’enemic: sóc jo qui ha d’aprendre a viure’l a favor meu I això és el que estic decidit a fer: provar, experimentar i trobar instants que em facen sentir viu.

I recorda: ser feliç és un acte de rebel·lia.
Sigues indomable, sempre.