Feliç però indomable: trenquem les cadenes!

03 ag. Feliç però indomable: trenquem les cadenes!

Porte una bona temporada d’alts i baixos, de no trobar-me, de sentir que no forme part d’este món. Un sentiment de soledat m’ha acompanyat i m’acompanya recurrentment en els darrers anys. Però hui he dit prou: hui he pres la difícil però valenta decisió de ser feliç.

Sóc conscient que la felicitat és un estat temporal, un xicotet instant dins de les nostres vides que ens il·lumina i ens ompli per dins. Sé que no es pot viure en felicitat 24/7. La meua decisió va encaminada a la recerca d’eixos moments efímers. Deixar de viure en un estat de catatonia i apatia constant que no em porta enlloc. Ja està bé de viure en el drama; trenque amb les cadenes que no em deixen avançar cap a la vida.

En aquest blog tinc la intenció de parlar del meu procés de transformació. Aniré analitzant la meua vida i exposant els sentiments i pensaments que ronden pel meu cap. Com una espècie de diari. Un recipient on vomitar tot allò que em passa pel cap, sense filtres, sense cadenes. Indomable, salvatge, humà!

Si vols acompanyar-me en aquest procés, eres benvinguda!

I recorda: ser feliç és un acte de rebel·lia.

Sigues indomable, sempre.